Tipus de drets d'autor

Els drets que els creadors tenen sobre les seves obres poden ser: morals i patrimonals (o d'explotació).  

Drets de propietat intel·lectual a Espanya

La propietat intel·lectual la integren un seguit de facultats susceptibles de ser agrupades, d’una banda, en l’anomenat dret moral de l’autor, i, de l’altra, en els drets d’explotació o econòmics. Aquests últims es caracteritzen pel seu contingut patrimonial o dinerari.

Així ho estableix l’article 2 de la Llei de propietat intel·lectual: «La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal i patrimonial que atribueixen a l’autor la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense altres limitacions que les establertes a la Llei».

Drets morals de l'autor

Són drets inherents a la condició d’autor, de tal manera que només aquest en pot ser el titular. En aquest sentit, constitueixen la màxima expressió de la sobirania de l’autor sobre la seva obra.

Drets patrimonials

Els drets d’explotació faculten l’autor a decidir sobre l’ús de la seva obra, ús que no es pot dur a terme sense la seva autorització, excepte en determinats casos previstos en la vigent Llei de propietat intel·lectual espanyola, coneguts com a límits o excepcions.

Es poden cedir els drets d’autor?

Els drets d’autor de caràcter patrimonial es poden cedir: mortis causa (per exemple, a través de testament, llegat o qualsevol altra forma admesa en dret) o inter vivos (a través d’un contracte de cessió de drets, contracte d’edició, etc.).

Tota cessió inter vivos ha de formalitzar-se per escrit. Aquesta cessió es limitarà al dret o drets cedits, a les modalitats d’explotació expressament previstes, i al temps i àmbit territorial que es determinin.

S’ha de tenir en compte que són nul·les les cessions de drets que es refereixin al conjunt de les obres que pugui crear un autor en el futur, així com les estipulacions per les quals un autor es comprometi a no crear alguna obra en el futur.

A més, la cessió dels drets d’explotació no abasta les modalitats d’utilització o mitjans de difusió inexistents o desconeguts en el moment de la cessió

Domini públic

Quan una obra entra en domini públic perquè ja han transcorregut els terminis de protecció, pot ser explotada sense autorització, sempre que es respectin els drets morals de paternitat i integritat de l’autor; és a dir, cal citar-ne l’autor.

Els drets d’explotació estan vigents tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de mort. L’inici del termini comença a computar-se l’1 de gener de l’any següent a la mort o declaració de mort.

S’ha de tenir en compte que, per a aquells autors morts abans del 7 de desembre de 1987, el termini de protecció és de tota la vida de l’autor i 80 anys després de la seva mort o declaració de mort.

Un cop transcorreguts aquests terminis de protecció, les obres passen al domini públic.

En el cas d’obres anònimes o pseudònimes en les quals es desconegui la identitat de l’autor, el termini de protecció és de 70 anys des de la divulgació lícita de l’obra. Igualment, en el cas d’obres col·lectives, com a regla general el termini de protecció és de 70 anys des de la divulgació lícita.

Quant a les obres en col·laboració, els drets d’explotació duren tota la vida dels coautors i 70 anys des de la mort o declaració de mort de l’últim coautor supervivent.